Etiquetes

dissabte, 31 d’octubre del 2015

Descens crioscòpic

Es una altra de les propietats col·ligatives. És el descens del punt de fusió que experimenta una dissolució respecte al punt de fusió del dissolvent pur.

Per entendre açò pensa que un sòlid és des del punt de vista atòmic una estructura molt més ordenada que un líquid, ja que les partícules en un sòlid tenen només un xicotet moviment de vibració al voltant de la posició d'equilibri. Resulta molt més difícil ordenar a una dissolució, perquè hi ha partícules del solut que impedeixen aquesta ordenació que a un líquid en estat pur. Has de tindre clar que en el pas d'un líquid a un sòlid per ordenar s'entén que totes les partícules ocupen posicions fixes i tinguen un xicotet moviment de vibració al voltant de la posició d'equilibri. En els líquids el moviment de les partícules és molt major.

Si no entens aquesta explicació pensa que en 5 minuts comença un examen i t'han encomanat ordenar totes les cadires i taules d'una classe de manera que totes estiguen en la posició típica d'examen. Quant et costarà més ordenar-les: si només hi ha cadires i taules o si damunt han posat armaris pel mig?

Raoult, de manera experimental va deduir la llei que dóna el descens crioscòpic d'una dissolució, de manera que:



Per la seua part:



on Tf és la temperatura de fusió del dissolvent pur i Tfd és la temperatura de fusió de la dissolució.

kf És la constant crioscòpica, que depén del dissolvent.

Per la seua part, m és la molalitat del solut.


dimecres, 28 d’octubre del 2015

La Llei de Raoult


Imagina que s'afegeix un solut no volàtil en un líquid. Aleshores com les partícules líquid xoquen contra les de solut necessitaran més energia per passar a la fase gasosa. Segons explica la teoria cinètica per passar a estat gasós les partícules d'un líquid van xocant entre elles fins que arriben a la superfície lliure del liquid i algunes escapen a estat gas.

Com ara hi ha un solut el xoc de les partícules del líquid contra el solut fa més difícil que les partícules del líquid passen a estat gas. Encara així, s'estableix un equilibri dinàmic entre les partícules de líquid i les partícules del dissolvent que passen a estat gas, però en aquest cas hi ha menys partícules que passen a estat gas i la pressió de vapor disminueix.

El químic francés Raoult va deduir i enunciar la llei que determina el que varia la pressió de vapor d'una determinada substància quan hi ha dissolt un solut. Aquesta llei diu que:




on



La fórmula diu que la variació de la pressió (la diferència entre la pressió de vapor del dissolvent pur (P0) i la pressió de vapor del dissolvent en la dissolució (P)) és igual a la pressió de vapor del dissolvent pur multiplicada per la fracció molar del solut.

dimarts, 27 d’octubre del 2015

Propietats col·ligatives i pressió de vapor

Propietats col·ligatives.

Són les propietats que depenen únicament de la concentració del solut dissolt i no de la naturalesa del solut.

Definicions prèvies.

Al llarg de totes les entrades de propietats col·ligatives és interessant conéixer:

Solut volàtil: és aquell que encara que estiga dissolt s'evapora.
Solut no volàtil: és aquell que no s'evapora encara que estiga dissolt.

Pressió de vapor.

Si es posa un líquid en un recipient obert al final s'evapora totalment. S'evapora més ràpidament quan major siga la temperatura, quan la superfície de contacte del líquid amb l'aire siga major i les corrents d'aire prop del líquid també afavoreixen l'evaporació perquè arrosseguen les partícules de vapor evaporades impedint que aquestes xoquen contra el líquid i tornen a fase líquida.

Si es posa líquid en un recipient tancat poc a poc part d'aquest es transforma en vapor. Al principi només hi ha transformació de líquid en vapor, però arriba un moment en que el vapor es transforma en líquid degut al xoc de les partícules de vapor contra la superfície lliure del líquid i s'acaba establint un equilibri de manera que hi ha la mateixa quantitat de líquid transformant-se en vapor que de vapor transformant-se en líquid. En aquest moment s'arriba a l'equilibri dinàmic.

S'anomena pressió de vapor és la pressió exerceixen les partícules de gas sobre el líquid quan s'estableix l'equilibri dinàmic.


La pressió de vapor depèn de la natura del líquid i de la temperatura.

Objectiu 4 de química

L'objectiu 4 de química és el següent:

Examinar la variació de les propietats col·ligatives per a relacionar-lo amb algun procés d’interés en el nostre entorn, utilitzant el concepte de pressió osmòtica per a descriure el pas d’ions a través d’una membrana semipermeable.

Hi ha que conéixer.

- Les propietats col·ligatives.
- Algun exemple del nostre entorn que estiga relacionat amb les propietats col·ligatives.
- La pressió osmòtica.
- El pas d'ions a través d'una membrana semipermeable.
- Resoldre xicotets exercicis matemàtics relacionats amb les propietats col·ligatives.




diumenge, 25 d’octubre del 2015

Exercicis de dissolucions 4

En aquesta entrada tens 2 exercicis de dissolucions més resolts en vídeo. Per què no mires quin és l'enunciat, els intentes fer i després comproves si els has fet bé o no?

dissabte, 24 d’octubre del 2015

Exercicis de dissolucions 3

En aquesta entrada tens 3 exercicis de dissolucions més resolts en vídeo. Per què no mires quin és l'enunciat, els intentes fer i després comproves si els has fet bé o no?


La clau d'un exercici ben fet

La clau d'un exercici ben fet està en entendre l'enunciat i en fer un bon esquema. un dels exercicis proposats per a la classe del 23-10-15 era el següent:


Es desitgen preparar 50 ml de dissolució d'àcid sulfúric que siga 1,5 M. Per a això es disposa d'una dissolució del 26 % i densitat 1,19 g/ml. Quin volum d'esta dissolució cal prendre?

La clau de l'exercici és entendre que hi ha dos dissolucions, una final que és la que es vol preparar i una inicial, que és a partir de la qual es prepara. Per tant, hi ha que separar des del principi les dades de les dos dissolucions. 

Es desitgen preparar 50 ml de dissolució d'àcid sulfúric que siga 1,5 M. Per a això es disposa d'una dissolució del 26 % i densitat 1,19 g/ml. Quin volum d'esta dissolució cal prendre?

En blau està la part de l'enunciat que parla de la dissolució incial i en roig la part que parla de la dissolució final. Això s'hauria de veure reflexat quan es fa un esquema de les dades de l'enunciat.

Això no queda clar en els següents intents on pareix que només hi ha una dissolució.







Però si queda clar en el següent esquema i això facilita molt resoldre bé l'exercici

Un bon esquema significa que s'entén l'enunciat i això facilita molt fer bé els exercicis.

Per entendre millor els enunciats dels exercicis com el 90 és interessant veure aquest vídeo: