Etiquetes

dissabte, 30 de gener del 2016

Diari física. Setmana 1

Aquest és el resum de la primera setmana de física.

El primer que s'intenta en aquest curs en la part de física és assolir l'objectiu número 1. Per això hi havia que començar a parlar de moviment relatiu i definir el que és un sistema de referència inercial (SRI). Per recordar els fets més importants dels sistemes de referència inercials i no inercials és llegir l'entrada enllaçada i veure el vídeo que hi ha al final.

Una vegada definits els SRI ja estem posats de ple en la cinemàtica, que és la part de la física que estudia el moviment sense entrar a considerar les causes que produeixen el moviment. El que hi ha que fer ara és tindre clars els conceptes de trajectòria, vector posició i vector desplaçament. Per això res millor que llegir la pàgina enllaçada de la magnífica web Física y química en Flash.

Una de les primeres coses que hi ha que adonar-se quan s'està en física és que hi ha dos tipus de magnituds, les escalars i les vectorials i per entendre millor açò cal visitar la pàgina enllaçada del Ministeri d'Educació. 

Sobre els vectors és molt interessant jugar un poc amb les animacions del professor David Harrison sobre vectors. Especialment recomanable per entendre la notació que s'utilitza en física, que és un poc diferent a la que s'utilitza en matemàtiques és jugar amb l'animació sobre vectors unitaris, on es veu molt bé com calcular el mòdul d'un vector.

Per acabar tot el que s'acaba de veure és interessant visitar la pàgina Educaplus en l'apartat de cinemàtica i navegar a partir del menú que hi ha a la part esquerra de la pàgina pels apartats: què és el moviment?, Escalars i vectors, Components d'uns vectors, Suma de vectors, Posició del punt, Vector de posició, Distància i desplaçament. 

Per acabar d'entendre les diferències sobre espai recorregut i desplaçament res millor que visitar l'entrada d'aquest bloc enllaçat i mirar el vídeo que hi ha en ella i anar a l'animació de la que trobaràs l'enllaç.

I després de tot açò, encara hi ha dubtes del que s'ha vist en la setmana 1 de física? Si és així, que comence el debat.

divendres, 29 de gener del 2016

Vectors

En física s'utilitzen molt els vectors. Una pàgina on explica molt bé que són els vectors i les seues característiques principals és l'enllaçada. És molt recomanable la visita a aquesta pàgina.

En  aquest enllaç hi ha una altra pàgina amb la teoria del que hi ha que saber de manera bàsica dels vectors. També és molt interessant visitar la pàgina del professor David M. Harrison sobre vectors.

Per veure com es sumen vectors és interessant la següent animació explicada en anglés.

Desplaçament i espai recorregut

En el vídeo següent s'explica la diferència entre desplaçament i espai recorregut.

A més, ací està enllaçada l'animació que apareix en el vídeo. Està molt bé visitar-la per entendre la diferència entre els dos conceptes.

dilluns, 25 de gener del 2016

Animacions de física

Una manera magnífica d'aprendre física és a partir d'animacions. Ací hi ha alguns dels llocs on es poden trobar bones animacions per al que s'estudia en 1r de batxillerat.

Física i química en flash. La pàgina del professor Ramon Flores, a banda de servir de manera magnífica com apunts, també aporta moltes animacions flash. Molt recomanable per aprendre física.

Physclips. Pàgina australiana amb xicotetes animacions i vídeos per aprendre física.

Animacions del professor David Harrison. 80 animacions fetes per un professor de la Universitat de Toronto que ajuden a entendre millor la física.

Applets de Walter-Fendt. La versió en castellà d'aquesta sèrie d'animacions sobre física.

Física i química per secundària i batxillerat. Hi ha una col·lecció de simulacions de física.

Animacions de Don Ion. Algunes molt bones aplicacions fetes per Don Ion.

Simulacions de la Universitat de Boston. Algunes simulacions de la Universitat de Boston.

wiliy.com: en aquesta pàgina es poden trobar molt bones animacions de física.

Catfísica: pàgina amb molts exercicis de física en flash.

diumenge, 24 de gener del 2016

Sistema de referència

Un sistema de referència en física són uns eixos de coordenades on hi haurà que definir clarament quin és l'origen de coordenades

Hi ha que distingir entre sistemes de referència inercials i sistemes de referència no inercials.

Els sistemes de referència inercials són aquells en que les lleis de Newton són aplicables i en els sistemes de referència no inercials hi ha que afegir unes forces imaginàries, que realment no existeixen, per poder aplicar les lleis de Newton.

Com distingir entre un tipus de sistemes i els altres? Per fer això hi ha que pensar que s'està en la Terra. Aleshores, hi ha que situar-se de manera imaginària dins d'un tren o dins d'un avió. A vegades dins d'un tren o d'un avió és difícil saber si s'està en moviment o en repòs sense tindre una referència extern, això és perquè per a la física un sistema en repòs o en MRU (moviment rectilini uniform) són indistingibles. Els sistemes en repòs o en MRU són sistemes de referència inercials i els que estan accelerats són sistemes de referència no inercials.

Per exemple, imagina una persona dins d'un ascensor. Si el sistema de referència es situa fora de l'ascensor el sistema de referència està en repòs. Si el sistema de referència es situa dins de l'ascensor i aquest es mou amb un MRU el sistema també és inercial, però si l'ascensor accelera i els sistema es situa dins de l'ascensor el sistema és no inercial i no serà un bon sistema de referència per treballar amb ell en física. Per tant, en casos com el de l'ascensor millor posar el sistema de referència fora de l'ascensor. És el que quasi tot el món fa intuïtivament.

Per veure que hi ha que introduir forces fictícies quan es tria un sistema de referència no inercial és interessant visitar l'animació enllaçada on hi ha una persona dins d'un autobús.

Però, la Terra és realment un sistema de referència no inercial? Estrictament parlant no hi ha cap sistema de referència inercial, perquè tot està en moviment. Per exemple, es sap que la terra té un moviment de rotació i això fa que tinga una certa acceleració, però es pot considerar que ho és i les lleis de la física funcionen molt bé així.

Per completar aquesta entrada és interessant veure aquest vídeo on s'expliquen alguns conceptes bàsics sobre cinemàtica.


dissabte, 23 de gener del 2016

Objectiu 1 física

L'objectiu 1 de física diu el següent:

Distingir entre sistemes de referència inercials i no inercials per a analitzar el moviment d’un cos en situacions quotidianes i representar gràficament les magnituds vectorials que el descriuen utilitzant el sistema de referència adequat.

Això implica el següent:

- Conéixer que és un sistema de referència inercial i un sistema de referència no inercial.
- Analitzar moviments d'un cos en situacions quotidianes a partir del vector posició.
- Saber definir la trajectòria i conéixer la diferència entre espai recorregut i desplaçament.
- Saber representar gràfica i analíticament la posició d'un objecte en un determinat sistema de referència.

divendres, 22 de gener del 2016

3a prova escrita de química

En l'enllaç apareix trobaràs la solució del tercer examen de química.

Informe de l'examen.



1a part.


Les dos primeres preguntes sobre formulació inorgànica han anat prou malament. Hi ha molts dubtes a l'hora de formular i anomenar compostos orgànics.

Les preguntes sobre termodinàmica ha anat prou millor. 

En la pregunta 3 es tenia clar que primer hi havia que calcular l'energia per un mol i després amb estequiometria calcular l'energia per als 640 g d'hidracina. En general l'estructura per resoldre l'exercici ha estat bé, encara que ha hagut algunes errades en els càlculs.

La pregunta 4 ha eixit molt bé. Es domina el criteri de signes de la IUPAC en el primer principi de la termodinàmica.

En la pregunta 5 la idea general era bona, però hi ha que millorar molt la redacció. En 1r de batxillerat hi ha que explicar amb propietat cada qüestió.

En la pregunta 6 molta gent tenia idea de que fer. En primer lloc s'havia de calcular l'energia lliure de Gibss, igualar a zero i analitzar que passa en temperatures per damunt i per sota del punt d'equilibri. Encara així, hi ha massa errors en càlculs i hi ha poca gent que fa completament bé l'exercici.

2a part.


Les dos primeres preguntes sobre formulació orgànica han tingut uns resultats molt dispars. Una part de la classe domina la formulació orgànica, però una altra no domina gens. Millor la part d'anomenar que la de formular, com passa quasi sempre en aquest tipus d'exercicis.

Sobre l'exercici d'estequiometria molt poca gent fa bé tot l'exercici. Hi ha que treballar més que passa quan una substància és impura o apareix una dissolució. Tampoc queda clar com actuar quan hi ha un rendiment. Per una altra banda hi ha que adonar-se que es pot fer l'apartat b) sense dependre de l'apartat a) o si s'ha fet aquest malament s'estan introduint errors.

L'exercici número 4 ha anat molt malament. Costa molt raonar aquest tipus d'exercicis on hi ha que fer un xicotet càlcul seguit d'un raonament. Hi ha que treballar molt més aquest tipus de qüestions.


dilluns, 18 de gener del 2016

Exemples sobre com formular compostos orgànics amb grups funcionals

En els dos vídeos següents hi ha exemples de com formular compostos orgànics quan només apareix un grup funcional.


En el primer exemple del vídeo següent hi ha un altre compost orgànic formulat amb només un grup funcional.


En el segon exemple del següent vídeo es pot trobar un altre exemple de la formulació d'un compost orgànic amb només un grup funcional.



Exemples sobre com anomenar compostos orgànics amb grups funcionals

En el primer exemple de cada vídeo tens com s'anomenen compostos orgànics quan el compost porten un grup funcional.


En el segon exemple d'aquest vídeo tens un altre exemple d'anomenar un compost que només té un grup funcional.

diumenge, 17 de gener del 2016

El grup ciano. Nitrils

En aquesta entrada hi ha dos vídeos. El primer presenta al grup ciano i el segon explica com anomenar els nittrils.


Amides

Els dos vídeos següents expliquen que són les amides, com es formulen i com s'anomenen.



Amines

En els dos vídeos següents explica que són les animes, com es formulen i com s'anomenen.

divendres, 15 de gener del 2016

Èsters

En aquesta entrada hi ha dos vídeos que t'expliquen com es formulen i s'anomenen els èsters.


El grup carboxil. Àcids carboxílics

En aquesta entrada hi ha dos vídeos. El primer introdueix el grup carboxil i el segon explica com s'anomenen i es formulen els àcids carboxílics.



El grup carbonil 2. Cetones

En aquesta entrada hi ha dos vídeos. El primer explica com es formulen i anomenen les cetones. El segon posa exemples de les cetones més simples.


El grup carbonil 1. Aldehids

Ací tens 3 vídeos. El primer introdueix el grup carbonil. El segon t'explica com formular i anomenar cetones i l'últim et posa alguns exemples de cetones.


Èters

En aquesta entrada tens un vídeo que t'explica com s'anomenen i es formulen els èters.

dimecres, 13 de gener del 2016

dimarts, 12 de gener del 2016

diumenge, 10 de gener del 2016

Hidrocarburs 5. Alquens i alquins.

Ací hi ha un vídeo que explica com es formula i s'anomena un compost orgànic quan apareixen dobles i triples enllaços en el compost.

dijous, 7 de gener del 2016

Hidrocarburs-2. Alcans-2

Ací tens 2 vídeos sobre els alcans. El primer parla sobre com formular i anomenar alcans amb radicals complexos i el segon sobre alcans cíclics.

Hidrocarburs-1. Alcans-1.

En aquesta primera entrada sobre els hidrocarburs hi ha 4 vídeos on en el primer hi ha una introducció a la formulació orgànica i s'introdueixen els alcans lineals. Els altres tres vídeos parlen sobre alcans ramificats.



Sobre el tercer examen de química

Els propers dies 21 i 22 de gener és el 3r examen de química. Ací està el que hi ha que estudiar cada dia.

21 de gener.

Hi ha 6 preguntes i el valor total de les preguntes és de 5 punts.

Les dos primeres són de l'objectiu 6. Hi ha que formular i compostos donats en els exercicis. el valor de cada pregunta és de 0,5 punts.

Les altres 4 preguntes són de termodinàmica (objectius 8,9, 10 i 11 i). Hi ha qüestions (alguna pot implicar algun xicotet càlcul) i exercicis numèrics. en els exercicis de termoquímica es donen les fórmules químiques dels diferents compostos.

22 de gener.

Hi ha 4 preguntes i en total tenen un valor de 5 punts.

Les dos primeres estan referides a l'objectiu 12. En una hi ha que anomenar una sèrie de compostos orgànics i en l'altra hi ha que formular els compostos orgànics.

Hi ha una pregunta de l'objectiu 7. Es tracta d'un exercici d'estequiometria on es donaran les fórmules químiques dels diferents compostos que apareixen.

Hi ha una altra pregunta que pot ser dels objectiu 1,2,3,4 o 5 de química.

Objectiu 12 química

Aquest objectiu diu:

Utilitzar la normativa IUPAC per a formular i anomenar hidrocarburs de cadena oberta i tancada i derivats aromàtics i compostos orgànics senzills amb una funció oxigenada o nitrogenada.

Això implica:

- Formular i anomenar hidrocarburs de cadena oberta i tancada i derivats aromàtics.
- Formular i anomenar compostos orgànics senzills amb una funció oxigenada o nitrogenada.

Idees bàsiques sobre química orgànica

Aquest vídeo et mostra algunes idees bàsiques sobre química orgànica.